CORRO SOTA LA PLUJA

Ja he passat tota un setmana sense el destorb del facebook però me n’adono que no només era això. M’havia acostumat a escriure sol, allà a Coscó, i ara que les circumstàncies m’han tornat a casa sento que les parets m’empresonen i no em deixen respirar. Aïllar-se i complir els horaris que et demana el cos, viure amb la trama de la teva obra i sense altre companyia que la dels teus personatges resulta cabdal pel bon exercici de la creació. Tot això em regalava la soledat. Tot això era el que tenia Coscó, el meu raconet de La Noguera. Haver de tornar a treballar a casa, tot i que ho he fet durant anys, em trava i m’atura una vegada rere l’altre. Obligacions domèstiques, gent que entra, gent que surt, trucades... No, no tot era el facebook, són les parets que m’ofeguen, necessito estar sol per donar el millor de mi però, sobretot, si una cosa em mata és la pressió, la refutuda pressió dels diners, la necessitat de vendre una obra o guanyar un concurs per poder seguir la cursa, la maleïda necessitat dels diners, la mateixa que no em permet escriure al meu refugi de Coscó perquè escalfar una casa amb l’entorn sota zero no és dins les meves possibilitats, perquè haver de preparar-se el dinar amb anorac, guants i bufanda no és massa normal, perquè esbandir els plats amb aigua gelada i després no aconseguir moure els dits, gelats, no és cosa d’aquest segle ni que pugui suportar per l’edat. Els diners, la necessitat, que et salti el cor cada vegada que sona el telèfon esperant que sigui la teva salvació i, pel damunt de tot aquella veueta que et pregunta, que t’escanya i que no et deixa dormir, aquella veueta que vol saber que què penso fer si ni venc cap obra ni guanyo un concurs, és ella, la veueta, la que em tortura insistentment exigint-me una resposta que no sé, una resposta en la que no vull ni pensar, una resposta però que a finals de gener hauré d’enfrontar i mentrestant, quan intento escriure i encarar projectes nous, me n’adono que el problema no era el facebook, ni no gaudir de la soledat, el problema és dubtar si continuar escrivint a diari servirà per a res.