BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

divendres, 13 de desembre de 2013

LA CIUTAT DELS LLIBRES


 

 

Ahir vaig tenir l’honor de ser convidat al programa de Girona televisió “La Ciutat dels Llibres”, l’espai de llibres conduït per Jordi Grau que un cop a la setmana aprofita per apropar als gironins i gironines els autors i la seva obra. Va ser un dia especial, intens i emotiu. Pel camí, a l’alçada de La Selva, em va sorprendre la notícia del dia; data i pregunta per a la consulta, allò que semblava impossible, que es posessin tots d’acord, acabava de fer-se real, una bufetada amb la mà ben oberta a tots aquells que s’entesten en trobar antagonismes entre les paraules referèndum i democràcia. Un pas protocol·lari, necessari, una proposta d’aquelles que saps que no t’autoritzaran però que convé presentar-la formalment perquè, també formalment, te la prohibeixin i el retrat resti immortal per tot el món.

 

Però no enceto blocada per parlar de la pregunta, si no pel meu dia a Girona i l’entrevista amb Jordi Grau, uso la noticia com a preàmbul i senyal que el dia anava de cara i que de cara va acabar. Com sempre, cosa normal en mi, em vaig perdre, sempre ho faig, que tot i portar gps ell i jo no ens acabem d’entendre. Vaig aparcar en el primer pàrking soterrani que vaig trobar i un cop sota el llum del sol vaig intentar orientar-me amb el plànol que m’havia imprès. Res. Però vet aquí que Girona em va rebre amb aquell somriure immaculat representat per una noia que llegia asseguda damunt un bloc de ciment a la plaça Constitució, l’Alba, que només li va faltar portar-me de bracet fins els estudis de Girona Televisió. Un cop dins, em vaig trobar enmig d’una conversa entre amics parlant de la meva obra, i trajectòria, gairebé sense ni adonar-me que una camera ens estava enregistrant, que uns ulls anònims espiaven tot el que en Jordi em feia dir, tan còmode i segur com si em trobés assegut enmig de la saleta de la seva pròpia llar, la trampa, o millor dit resultat, d’un gran professional, un professional vinculat al periodisme, la seva feina i passió des de fa tant i tant de temps com per haver estat la veu que va fer saber a Girona a través de la SER que en Franco havia mort. Una trampa que va servir perquè Girona conegués la meva obra i manera de ser de manera natural i senzilla, sense interpretacions ni performances, l’autor és la persona, la persona és l’autor i aquest matrimoni jo no el desfaré mai agradi o no agradi, ofereixi imatge o no l’ofereixi, em deixi bé, o em deixi malament, ell sóc jo i jo sóc ell tal i com a través de “La Ciutat dels llibres” em va conèixer Girona i la meva obra el resultat d’aquesta simbiosis que mai desfaré.  

Així que tingui l'enllaç de l'entrevista la penjaré per tots els que no caceu l'antena de Girona Televisió
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada