BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

dimecres, 19 de setembre de 2012

NOMÉS EM VOLIA PRENDRE UNA CERVESA






L’altre dia vaig entrar a un bar disposat a prendre una cervesa ben gelada. L’establiment era pulcre i elegant, el cambrer que s’eixugava les mans al davantal, rere la barra, també. Em vaig dirigir cap a ell amb un somriure i ell, nerviosament, va accelerar la tasca que l’entretenia per, tornant-me el somriure, adreçar-se a mi:

- Aquest lloc pot ser perillós, confia a entrar-hi? –em va deixar anar encara d’un tros lluny.

Jo vaig passar del somriure a la rialla, sempre m’ha agradat la gent que està de bon humor i decidida a gastar una broma als desconeguts. Però no vaig passar del gest, sense paraules, i ell, ofès, hi va tornar:

- Entrar a aquest lloc pot ser perillós, té confiança en aquest lloc?

Com que vaig endevinar que si no li seguia el joc no pararia d’atabalar-me vaig respondre decidit:

- Confiar és dir poc!

Llavors, vaig provar a asseure’m davant d’ell. Però no em va deixar.

- Està completament segur que vol seure en aquesta butaca? –em va deixar anar com si m’hi anés la vida, així, sense deixar-me ni respirar.

Vaig mirar el seient per si hi havia alguna cosa estranya, qui sap, si alguna criatura hi havia abocat el gelat o la beguda, si no estava el respatller ben collat, si picava coix... Davant el meu desconcert ell va avançar-me unes noves paraules:

- Ho dic perquè un cop accepti ja no hi haurà marxa enrere.

No vaig entendre res, vaig fer veure que ni l’havia sentit i de sobte vaig patir pressa per demanar i marxar. Començava a fer-me por, aquell noi.

- Em pots posar una canya, si us plau?
- Si es pren aquesta cervesa no serà a temps a demanar una altra beguda, està completament segur que vol continuar aquesta acció? Accepta o cancel·la?

Vaig quedar bocabadat, però, tot i que em van entrar unes ganes tremendes de tocar retirada i buscar un altre bar, no sé perquè, una mena de força misteriosa em va fer quedar allí.

- Accepto! –vaig dir amb ganes de fer-ne via i intentant mostrar-me ferm i convençut.
Però es veu que no en vaig saber gaire ja que ell, gens impressionat pel que jo creia era “l’accepto” més convincent de la història de la humanitat, no va moure ni una pestanya:
- Està completament segur a demanar una canya de cervesa? –va insistir el cambrer com si res, sense immutar-se, fort, confiat... Jo, he de confessar, no sabia què pretenia de mi, aquell noi,  es mantenia impassible davant meu esperant una resposta que trobava ridícula haver de donar. Jo ja havia decidit prendre una cervesa petés qui petés i aconseguir-la en aquell bar havia esdevingut un repte. A tossut no em guanyaria pas el marrec aquell:

- Si, estic completament segur!

El cambrer em va mirar amb uns ulls penetrants, plens de ràbia, com si em sotgés l’ànima i, mandrosament, va agafar un got curt i el va dur sota l’aixeta. Vençut. A mi, ho he de confessar, la sensació de victòria em va envanir, vaig inflar el pit com un gall estarrufat i vaig deixar que una irònica riallada pintés tot el meu rostre. Ell, no em va ni mirar, derrotat es va disposar a bombar l’aixeta per donar-li pressió. De sobte, però, una mena de xiulet agut es va escapar pel conducte on hauria hagut de rajar la meva cervesa:

- Oh, ho sento, ha ocorregut una fallada en el sistema, però no es preocupi, tenim a punt un informe d’errors. Vol enviar-lo ara?




1 comentari:

  1. Et retorno el Bon any!!!!!!!!!! jajajaja....sabia jo que no estaries quiet. La propera vegada acostat a Cala Judith, tens la cervesa fins i tot pagada. ;)

    ResponElimina