El 31 de Desembre del 2010, un any i deu
mesos enrere, vaig posar en marxa aquest bloc. Indecís, insegur, poruc fins i
tot... A qui li podria importar què
havia de dir jo? En algun moment vaig estar temptat de donar-lo de baixa, en
algun moment vaig creure que mantenir-lo era un solemne acte d’egocentrisme i
de voler ocupar un lloc que no em pertocava. Vaig desfer aquests dubtes
decidint que de fet no feia res més que publicar una mena de diari públic, què
són les novel·les si no? Durant aquest temps i motivat per aquesta reflexió, he
donat més importància a les meves opinions que a la meva obra. He parlat de
llibres, de teatre, de pel·lícules i de moments personals, he fet servir aquest
espai quan he necessitat una finestra per obrir-la, cridar i desesperar-me,
també quan he necessitat plorar. Darrerament, ja ho veieu, el bloc s’ha
convertit en un crit independentista degut a la importància del moment i a la
publicació del “Tres en Ratlla”, ha estat un any i deu mesos que mica a mica, i
sense saber massa bé perquè, sense a penes seguidors (crec que en tinc 11), les
visites han anat en augment, de recordar aquelles primeres setmanes que quan
veia que havien entrat una o dues persones jugava a intentar endevinar qui
devia ser (a vegades vaig arribar a fer trucades i a preguntar: escolta has
entrat tu al meu bloc?), a arribar a aquesta visita 10.000 que aquesta mateixa
setmana he assolit. I em sento orgullós i molt, de saber que vosaltres, anònims
des de les vostres cases m’esteu seguint i us interessa allò que tinc per dir,
i m’anima a seguir obrint aquesta finestra per opinar, criticar, desesperar-me
i per què no, plorar.
Per festejar la visita 10000 vull compartir amb vosaltres la meva cançó "Lovely Strangers", de la que també és la meva pel·lícula "Habitación en Roma", un record al que a vegades m'aferro per sentir-me feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada