Avui que faig mig segle i tot comença a fer
baixada m’adono de la sort que tinc per seguir empaitant un repte. Les
ganes de lluitar són les mateixes de quan vaig començar i poc m’importa el
calendari que avança veloç, poc m’importa que enlloc de recrear-me en el triomf segueixi
alçant la meva espasa per obrir-me pas en un camp de batalla complicat. El
temps s’esgota metòdic i desafiant, i aquella estrella que empaito segueix lluint,
burleta, molt lluny del meu abast, com si cada passa que m’hi acosto ella en
fes dues per separar-se.
Però el meu esperit és jove, amb ais i
uis, però jove, no trobo lloc pel repòs, no trobo lloc per ajocar-me, no trobo
lloc per abaixar la guàrdia i deixar-me vèncer, lluitaré mentre el meu cor
bategui i si finalment no l’atrapo quan tot es faci fosc m’aniré feliç de saber
que les meves histories es quedaran i potser, dic potser, algun dia des de la
distància un lector anònim m’enviarà una postal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada