BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.
divendres, 11 d’abril del 2014
AUTOPUBLICAR-SE
No ens enganyem, és com un aficionat a
jugar a futbol que ha d’acabar pagant per competir en una competició de futbol7
o futbol sala i d’aquesta manera poder apagar la frustració de despertar del
somni de jugar a primera divisió. Però hi ha molt més que tot això, és donar-te
l’oportunitat de seguir fent allò que t’agrada
i compartir-ho amb els amics, és cercar també el teu particular moment de
glòria, quan marques un gol o quan veus que una persona anònima i desconeguda
ha llegit un llibre teu.
Compartir, crear, alimentar-se i créixer,
això és el que fa el futbolista que paga per participar a la lliga del barri i
l’escriptor que s’autoedita i, en fer-ho, es regala la seva pròpia presentació,
la seva pròpia signatura d’exemplars i el seu propi moment de glòria. Una
manera, també, de seguir vivint dins del somni i oferir-nos sovint gols de
primera divisió, aturades de primera divisió, pujades per la banda de primera
divisió, combinacions de primera divisió
i novel·les de primera divisió.
Autopublicar-se no és el final de res, ni
cap vergonya, ni un mal lleig, com deien abans. És tot el contrari, és ser més
fort que la resta i menjar-se l’orgull ferit per la dèria de compartir el teu
negre sobre blanc amb els amics. Es refer-se del cop que suposa veure que les
portes es tanquen i seguir fent camí. És opció dels forts i no pas dels febles
sempre que es faci lluny de la rancúnia i del complexa d’inferioritat,ja que, de no fer-ho així, un pot esdevenir
una presa fàcil dels depredadors que s’alimenten dels lletraferits; algunes
editorials que no són més que impremtes encobertes, sense distribució, ni promoció,
ni res, depredadors que alaben la teva obra i encerten tocant-te l’ego, aquell
orgull ferit, t’entabanen amb unes despeses que de compartides no tenen res, i
et col·loquen i et venen un número ix d’exemplars que tu mateix hauràs de
portar a les llibreries o vendre mà a mà. L’ego s’ha de saber mesurar i actuar
sempre en conseqüència sense permetre-li que mai ofegui el teu desig d’escriure
i de crear.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada