BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

divendres, 11 d’abril de 2014

AUTOPUBLICAR-SE


 

No ens enganyem, és com un aficionat a jugar a futbol que ha d’acabar pagant per competir en una competició de futbol7 o futbol sala i d’aquesta manera poder apagar la frustració de despertar del somni de jugar a primera divisió. Però hi ha molt més que tot això, és donar-te  l’oportunitat de seguir fent allò que t’agrada i compartir-ho amb els amics, és cercar també el teu particular moment de glòria, quan marques un gol o quan veus que una persona anònima i desconeguda ha llegit un llibre teu.

 Compartir, crear, alimentar-se i créixer, això és el que fa el futbolista que paga per participar a la lliga del barri i l’escriptor que s’autoedita i, en fer-ho, es regala la seva pròpia presentació, la seva pròpia signatura d’exemplars i el seu propi moment de glòria. Una manera, també, de seguir vivint dins del somni i oferir-nos sovint gols de primera divisió, aturades de primera divisió, pujades per la banda de primera divisió,  combinacions de primera divisió  i novel·les de primera divisió.

 
Autopublicar-se no és el final de res, ni cap vergonya, ni un mal lleig, com deien abans. És tot el contrari, és ser més fort que la resta i menjar-se l’orgull ferit per la dèria de compartir el teu negre sobre blanc amb els amics. Es refer-se del cop que suposa veure que les portes es tanquen i seguir fent camí. És opció dels forts i no pas dels febles sempre que es faci lluny de la rancúnia i del complexa d’inferioritat,  ja que, de no fer-ho així, un pot esdevenir una presa fàcil dels depredadors que s’alimenten dels lletraferits; algunes editorials que no són més que impremtes encobertes, sense distribució, ni promoció, ni res, depredadors que alaben la teva obra i encerten tocant-te l’ego, aquell orgull ferit, t’entabanen amb unes despeses que de compartides no tenen res, i et col·loquen i et venen un número ix d’exemplars que tu mateix hauràs de portar a les llibreries o vendre mà a mà. L’ego s’ha de saber mesurar i actuar sempre en conseqüència sense permetre-li que mai ofegui el teu desig d’escriure i de crear.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada