SOTA LA LLUM CREADORA

Per segona vegada a la meva vida em trobo sota la llum creadora, creia, sincerament, que era cosa només d’una etapa que jo ja havia cremat, una etapa sota la influència potser de la il·lusió, potser de la joventut, potser de la virginitat però que, sobretot, ja estava cremada. Una etapa que em va atacar de ple a mitjans dels anys noranta i gràcies a la qual dec, bàsicament, tota la meva obra. Una etapa en la que em vaig convertir en una mena de depredador d’idees, un caçador que rere cada ombra s’enduia una història al sarró. Allò va ser als anys noranta, ja ho he dit, i de l’essència transformada d’aquelles llavors tota la meva obra que he anat creant, en tenia tantes que no calia amoïnar-me, estava el sarró tan ple que la més gran de les meves preocupacions era endreçar-les i si alguna cosa em reptava i em tocava l’orgull era adonar-me que l’aixeta restava closa a noves il·lusions. Però vet aquí que de manera màgica, sense cercar-ho, sense saber ni el com ni el perquè, la llum creadora m’ha tornat a encegar i rere cada mirada que dirigeixo a la vida aconsegueixo inventar-me un nou món.