REINVENTAR-SE

Fa temps que escric blocades des de la desesperació, blocades que alguns dels pocs que em seguiu heu comentat en obert o de manera més privada, que sonen a frustració, a ràbia o a mal perdre. Jo, el que sóc o pretenc ser en aquestes pàgines que actualitzo de tant en tant és jo mateix. Primer de tot el que escric ho faig per a mi, però com que m’agrada escriure i compartir, us ho deixo tot aquí i en obert, a qui li agradi que ho agafi i el que no que ho deixi passar. És tan senzill. A vegades em ve de gust escriure del Barça. Doncs ho faig. Un altre dia segons em llevo necessito publicar un poema que em desencalla l’esperit, o un comentari polític per llevar-me la mala gaita de sobre, o un estat d’ànim del moment. Si toca, i sóc jo qui decideixo quan toca, fer crítica cultural, doncs m’hi poso i quan, com ara, em sento positiu i amb ganes i motius per menjar-me el món, doncs és això el que comparteixo, aquest estat que el moment que travessa la literatura en general i de manera més particular la d’infantil i juvenil m’hi ha abocat. Allò de reinventar-se o morir. He triat la primera opció i l’escriptor ha passat a la banqueta per deixar-se lluir o, almenys intentar-ho, a l’altre jo, el que només somiava, perquè només es creia en cor de somiar-hi, de fer una excursió estranya en altres camps, el del teatre, el cinema i la televisió... Altres camps de batalla on ja hi havia tret el cap i havia tornat escarmentat i amb la cua entre les cames, tant com per sentenciar que havia perdut el temps en guerres que no eren per a mi i si, si que ho eren, només que em faltava aquella confiança en mi que a l’hora d’escriure novel·les mai m’ha faltat. Males influències, mals companys de viatge, deficients decisions, camins equivocats, només era això... Avui començo una nova etapa que no enterra l’escriptor, l’escriptor sempre viurà perquè mentres ell visqui viuré jo, però els meus capítols acabaran en negres, fosos o talls, en actes, escenes i en seqüències, en talons que baixaran, en veus en off i muntatges encadenats, en diàlegs que es trepitjaran... la meva vida ha donat un gir positiu i gran part de culpa és de la Laura, la persona que sempre apareix quan la llum s’apaga per tornar-ho a il·luminar tot, la persona que m’ha ofert qui sap si la darrera oportunitat, per això, avui, un somriure en el meu bloc i una cançó que sempre m’aixeca l’esperit i les ganes de ser lliure i feliç perquè, com em passa a mi, us alegri el cor. Lovely Strangers amb tots vosaltres, banda sonora d'una obra d'art de Julio Medem, "Habitación en Roma".