Ara fa un any vaig escriure una blocada titulada “2012, l’any que vaig
tirar a les escombraries”. A nivell de resultats el 2013 no ha estat millor, si
no pitjor, el moment que viu el sector editorial ha estat el responsable que no
hagi aconseguit vendre ni una sola obra de les que tinc pendents de col·locar:
dues novel·les infantils, una de juvenil, una d’adults i una altra que no sé
com enfocar, una obra massa juvenil perquè cap editor d’adults la vulgui i, en
canvi, massa crua i amb massa sexe perquè cap editor de juvenil s’atreveixi a
dur-la al mercat. És allò que ja he comentat, mil vegades, de la censura amb
els escriptors que som de casa perquè les editorials de literatura infantil i
juvenil centren les seves vendes a la prescripció escolar. Tanco doncs l’any
amb només la publicació de “Extra, el chico que hablaba con los espíritus”, una
operació que ja estava pactada des de principis del 2012, la meva primera
novel·la escrita i publicada en castellà, però en canvi sense cap nova
publicació a la vista pel 2014.
Aquest anàlisis negatiu s’ha centrat en els resultats, allò però que sí que
ha canviat i molt en referència al 2012 ha estat la meva productivitat.
D’haver-me adormit com vaig denunciar ara fa un any, he passat a un
productivitat que tot i sent minsa per una persona com jo capaç d’escriure,
revisar i corregir una novel·la en poc més d’un mes, m’ha deixat a diferència
de l’any anterior dues novel·les juvenils de nivell alt, altíssim, amb les que
poder somiar en tornar a ser el d’abans, i un guió de llargmetratge que de
segur m’obrirà les portes de la pantalla gran. Un guió bo, molt bo i original. Tres bombes i una que és en el
laboratori, en gestació, que han d’encaminar la meva carrera de nou cap el camí
correcte. Ara és qüestió de saber moure-ho tot, fer de manager i escriptor,
curar-se les ferides, intentar aguantar la paradeta, suportar les pèrdues com
un empresari qualsevol i tornar a produir, més i més, sense descans i sense
defallir, perquè si ho he d’acabar deixant, ja que si no puc viure de la
literatura jo no esdevindré, de cap de les maneres, escriptor de cap de
setmana, mai el remordiment m’escanyi per no haver lluitat fins el darrer alè
que en versió no poètica podríem traduir fins el darrer euro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada