La vida es una
carrera de projectes, propòsits i il·lusions. No tots surten bé o en la mesura
que voldríem, però la paraula fracàs només apareixerà en el meu diccionari el
dia que em quedi de braços creuats, sense esma, sense reptes, sense somnis que
empaitar. El de qualsevol escriptor, el Sant Grial, no cal dir-ho, és aquella
novel·la que pel que sigui esdevé universal. Pot sonar vanitós, potser ho és,
però jo escric i publico per ser llegit i per arribar a quantes més llars i
idiomes millor; ja ho he dit, ser universal. Mai se sap on s’amaga el Sant
Grial, creia haver-lo trobat a Bucarest amb la “Lluna de Gel”, la meva novel·la
més rodona i emotiva, però l’etiqueta de “premi juvenil” pesa i l’aparta de les
llibreries. Ara sóc a Donosti per empaitar aquest nou repte, aquesta nova
il·lusió. Serà una obra carregada de sensacions, emocions, tragèdies i lluita
que intentaré transmetre com vaig fer amb la Illeana a la “Lluna de Gel” amb la
mateixa contundència i puresa que els protagonistes em fan arribar. Qui sap, si
ho aconsegueixo, potser aquesta sí que serà la meva novel·la... Si no, continuarem la recerca del Sant Grial
per qualsevol altre lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada