BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

dilluns, 16 de juliol de 2012

UNA SETMANA ESPANYOLA




Acabo d’arribar d’una setmana de vacances en clau castellana i andalusa, i abans que res vull manifestar i deixar clar que el tracte de la gent, un cop més, excel·lent;  he conegut persones fantàstiques i he fet amics que gràcies a la proximitat de la xarxa espero mantenir molt de temps. Per què faig aquest preàmbul? Per destacar diversos aspectes, per exemple, ahir vaig creuar les províncies de Cordoba, Jaén, Ciudad Real, Cuenca i Albacete per unes autovies de quatre carrils travessant quilòmetres i quilòmetres de terra deserta, sense cap població a la vista i enmig d’un tràfic pràcticament inexistent, unes vies que no diré innecessàries ja que tot allò que redueix el risc d’accidents ho és, de necessari, però que, lamentablement et fan pensar. Vaig arribar a València, també la vaig travessar i allà em vaig retrobar amb un vell conegut que havia oblidat, els peatges. De València fins a casa, uns tres-cents quilòmetres, trenta euros. Travessar la resta de Espanya per vies ràpides zero euros. El trànsit, en aquests darrers tres-cents quilòmetres de pagament com cinc o sis vegades més dens. Normal quan aquesta via travessa comarques superpoblades. El raonament és clar: alguna cosa no rutlla, alguna cosa no es fa bé, i si nosaltres hem de subvencionar i ser solidaris amb una terra amb menys recursos; com a mínim se n’espera l’agraïment i no el menyspreu i l’agressió a la nostra llengua, a la nostra cultura, i a la nostra gent, que escampen irracionalment polítics del PP i del PSOE.
Com que això no ho arreglarem de cap de les maneres no hi ha més via que la de la separació, però fer-ho no significa anar contra res, declarar-se independent no es declarar-se anti-espanyol, senzillament perquè no es pot anar en contra d’una cosa que a tots en pertany de sang d’una manera o d’una altra. De més lluny o de més a prop. Espanya és una gran terra com Catalunya també ho és, la majoria dels espanyols són gent sana, afable i amb sentit de l’humor, com la majoria dels catalans també ho som; i aquell que vulgui dirigir un missatge a la societat catalana perquè aquesta digui prou haurà de tenir-ho clar i que, la independència, no és anar contra res si no a favor de nosaltres mateixos.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada