BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

dissabte, 7 de juliol de 2012

GRÀCIES: MURIEL CASALS, JORDI PUJOL, MERCÈ JOU, ALFONS LOPEZ TENA, LAURA ALVAREZ I MOSSOS D’ESQUADRA...



Vaig publicar la meva primera novel·la, “Des de les seves estones lluïdes” el 1996 i, entre aquest any i el 1998 vaig arribar a publicar quatre obres més,  gairebé totes les que vaig escriure en dos anys, entre el 1995 i el 1997 període de la meva vida que vaig dedicar única i exclusivament a escriure; es podria dir que em guanyava la vida gràcies als premis literaris que anava guanyant; però és clar, va arribar la meva filla el 1997, la necessitat de diners es va multiplicar i això, junt a una sèrie de decepcions en les obres que eren al carrer, una d’elles apadrinada pel mateix Isidor Consul que va arribar a dir que era la millor novel·la publicada en català en molt de temps, em van obligar a deixar l’escriptura radicalment, ni una frase més, ni una carta, ni una postal, res...  Van haver de passar set anys per tornar a l’ofici d’escriure i amb el pas del temps i gràcies, sobretot, a la literatura juvenil, aconseguir que la meva passió hagi esdevingut la meva forma de vida, per fi.




Ara em trobo amb un nou repte, poderós. Tinc a les mans una novel·la a punt de sortir al carrer, una novel·la que per contingut i necessitats patriòtiques i de supervivència d’un idioma, d’una cultura i d’un poble; aterra en el moment oportú amb l’etiqueta de candidata a fer-se un forat entre les obres més venudes del país, etiqueta que sense cap mena de dubte es faria real si qui la signés tingués sovint presència en els mitjans de comunicació. Però jo vinc de la literatura infantil i juvenil, aquella que els mitjans de comunicació s’enterquen a fer invisible i el dubte de, si la veu que retrona tancada dins les pàgines del “Tres en Ratlla” arribarà a un limitat cercle d’amics o a tot un poble comporta que el meu agraïment a tots els que m’han ajudat a fer-la realitat sigui més, molt més que sincera. Moltes gràcies Muriel Casals, ja que el teu peu de llibre significa una empenta valenta a un autor que no és ningú. Moltes gràcies honorable Jordi Pujol, per rebre’m i mantenir correspondència amb aquest autor que encara ara no sap ni d’on ha arribat, sense el seu ajut la figura del President de la novel·la, Frederic Cardús, no semblaria real. Moltes gràcies Mercè Jou per les teves passejades pel parlament i la correcció de l’original. Moltes gràcies Alfons Lopez Tena per mostrar-me el dibuix real que ens pot portar a la llibertat. Moltes gràcies al cos dels mossos d’esquadra per la documentació i sobretot gràcies a Laura Alvarez que després d’haver publicat “El Rei d’Uruk” la meva millor novel·la, sense massa sort, em dóna aquesta segona oportunitat.   




1 comentari:

  1. Moltes gràcies a tu Santi, per la novel·la que has escrit i per haver-me donat la possibilitat de llegir-la abans de publicar-se.

    Un plaer haver pogut compartir amb tu la visita al Parlament. Espero que tornis aviat

    Una abraçada

    ResponElimina