‘La invención de Hugo’, emocionant homenatge al cinema

Martin Scorsese compta en aquesta pel·lícula amb el consagrat Jude Law i el joveníssim Asa Butterfield

Aquest nominadíssim llarg de Scorsese (fins a onze nominacions als Oscar) és la seva primera aventura en 3D; per això, davant les primeres seqüències, un no pot evitar imaginar que es troba davant d’un lluïment tridimensional amb meravellosos efectes per enlluernar al personal i que, potser per culpa d’això, deixarem de banda la història i l’essència del cinema, les emocions.

Una nevada que arriba a la platea, una ciutat màgica damunt la qual aterrem, una estació de ferrocarrils com un escenari de conte de fades, una persecució en  3D… Molts efectes, molta aventura i molt toc infantil. Va esdevenint la història i l’espectador no triga en adonar-se que el 3D no és res més que el toc secret de la salsa d’un plat de gourmet, però  que sense aquesta salsa, el plat es pot presentar també a un banquet de reis. Un tiberi excel·lent.

Hugo Cabret, interpretat pel joveníssim Asa Butterfield, és un nen orfe que ho sap arreglar tot, i que es manté independent, i clandestí, gràcies al pillatge dins de l’estació. Viu entre els engranatges de la torre del rellotge i la seva major preocupació és mantenir que aquest funcioni. Mentrestant ho aconsegueixi passarà desapercebut. Però Hugo no està sol del tot, amb ell conviu un autòmat que intentava arreglar amb el seu pare poc abans que ell morís. Hugo té el pressentiment que si aconsegueix fer funcionar l’autòmat rebrà un missatge del seu pare (Jude Law), però sense la seva llibreta d’apunts li serà impossible fer-ho; sense la llibreta i sense una clau amb forma de cor. La llibreta d’apunts la perd en un descuit en mans del vell Georges (Ben Kingsley), el propietari de la botiga de joguines de l’estació. Aquí comença l’aventura d’Hugo: quan intentant recuperar el bloc coneix a l’afillada del vell, la Isabella (Chloe Moretz). Junts es conxorxen per aconseguir descobrir l’enigma que amaga l’autòmat i que, és clar, és el principi d’una entranyable amistat.

Scorsese ens acompanya en aquesta aventura amb trets infantils i juvenils guiant-nos amb gran habilitat a submergir-nos dins l’oceà de les emocions per, un cop submergits, rendir culte al món que l’apassiona des que el 1967 va dirigir el seu primer curtmetratge. Hugo Cabret (títol original) és un dels més bells homenatges que he presenciat al cinema: un dels més bells, dels més tendres i dels més emotius. Una pel·lícula per anar a veure en família, per somiar, per riure, per plorar. Hugo Cabret és una delícia de film gràcies a la qual coneixerem aquells folls encantadors que fa més d’un segle van inventar la màquina dels somnis; el cinema.

Santi Baró