Quin és el valor del perdó quan aquest passa pel nostre propi interès? Quan perdonem i perdonant ens genera un benefici és això realment un perdó sincer?
Si perdonem a un fill que ens ha fet una mala jugada el perdonem per amor i confiança en ell, o ho fem per la por a perdre’l?
Quan perdonem a un amic que ens ha traït ho fem per ell o perquè en el fons no suportem deixar de compartir el món que ens unia?
Quan perdonem una infidelitat és una acte d’amor i confiança, o més aviat és un gest possessiu per no perdre allò que creiem que és nostre?
Perdonaríem aquest fill si t’abandona i deixa de veure’t mai més?
Perdonaríem l’amic sense el seu penediment?
Perdonaríem a l’esposa infidel si s’estima a l’altre i se’n va a viure amb ell?
Només així el nostre perdó seria honest i sincer, però sent la raça humana l’únic animal capaç d’assassinar menat pels sentiments molt em temo que d’hipòcrites el món n’és ben ple.
Estàs parlant del Pepe????
ResponEliminaDel Pepe i de mil cretins més, potser de mi mateix, també... :)
ResponEliminaPerdonar és el fet que més ens pot ajudar a les persones i que ens reconcilia amb la paraula "humanitat".
ResponEliminaPerò... es clar, perdonar.... no és fàcil, menys encara quan hem de tenir el "valor" de "reiniciar-nos com quan se'ns bloqueja l'ordinador.
Si perquè de fet, abans de perdonar, hi ha hagut quelcom que se'ns ha "des-configurat" a la nostra vida.
Quelcom que crèiem dominar, l'amistat, l'amor... la vida.
Perdonar no és "perdonar la vida a ningú, ni tant sols donar un altre oportunitat".
Perdonar és un acte de responsabilitat amb un mateix, de sentir que no controlem la vida de ningú i que tampoc som ningú per fer-ho.
Molt possiblement el verdader perdó passa per entendre que tothom, començant per nosaltres mateixos caminem amb llibertat, com ho fa qualsevol altre persona, siguin fills, família, amics.... i que tots estem al món amb l'oportunitat de equivocar-nos i de seguir el nostre criteri.