ILLEANA

Demà, de matinada, m’enfilaré Santa Oliva amunt, camí de can Llimona, Puigventós, el Pla del Fideuer, carena de la Socarrada, Era de les Bruixes, Monistrol, camí de l’Àngel i finalment a la falda de Montserrat, el monestir de Sant Benet. Inicio aquest viatge convençut de trobar la pau necessària per rematar un projecte iniciat amb “La lluna de gel” que no es pot aturar ni complaure amb l’edició de la novel·la; ha d’anar més enllà. El crit d’auxili que bagola des del cor de la pobresa i de les injustícies que aquesta provoca ha de ressonar per totes les valls del progrés, aquesta vall des d’on estem tan còmodament instal·lats que ens pot semblar una cosa inversemblant i irreal que les vides de les persones puguin ser abocades a la desgracia i a la perdició.

 Durant cinc dies conviuré amb les benedictines de Montserrat que han acceptat amablement acollir-me i oferir-me el seu particular racó de pau. No penso desaprofitar-lo, la història de la Illeana i de tantes com ella que seran sotmeses a la mateixa tortura que ella va patir, mereix  un salt de cavall per penetrar a totes les llargs. Només hi ha una manera per aconseguir-ho i és per això que em tanco a Montserrat per donar vida als personatges de la novel·la, treure’ls de les pàgines i preparar-los per a la pantalla gegant.