Avui he anat a un enterrament. He dit adéu a una de les persones que més he estimat, un amic, dels de debò, un amic, a més, que marca una línia entre al passat i el futur. Jo era encastat enterc a l’altra banda, ara l’hauré de traspassar. Tenia 86 anys, era el millor amic del meu pare i el darrer record viu que em quedava d’una època en la qual jo era feliç. Quan mirava el món amb optimisme compartint amb ell allò que ens havia unit: la natura, la cacera i la pesca; i si mirava el món amb optimisme en part va ser per culpa d’ell, per la seva manera de mostrar-me’l... Avui ha arribat l’hora de dir adéu però no només a un home que sempre he admirat i he estimat, avui he enterrat un passat tan ple de bons records que difícilment reviure mai.
Pel meu amic, en Joan Freixa, aquest tango que vaig escoltar per primer cop amb ell.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada