MIENTRAS DUERMES

“Mientras duermes”, el darrer llarg de Jaume Balagueró ens mostra un thriller de cap a peus amb l’estranya habilitat d’aconseguir que el psicòpata protagonista, en Luis Tosar, ens sigui tan proper i real com per creure que en qualsevol racó ens el podem trobar. Ell és el porter d’un bloc de pisos a Barcelona, sol i amargat i amb la seva mare morint-se a un hospital, només obté plaer i complaença el seu dolor si aquest el fa extensible a la resta de les persones. César, que així es diu el seu personatge, posseeix alguna cosa més que les claus per entrar a totes les cases dels propietaris de la comunitat de veïns per a la que treballa, posseeix la clau per amargar-los l’existència i fer-los tan desgraciats com és ell; en particular a la Clara, la seva víctima preferida que sempre riu i està de  bon humor passi el que passi i això el treu de polleguera. Per ser tan feliç l’arriba a odiar.

L’actuació de Luis Tosar és impecable, no us perdeu  la seva expressió quan, cap el final de la pel·lícula s’acomiada d’una veïna, una senyora gran que viu amb la companyia de dos gossos, com tampoc us heu de perdre la interpretació d’una nena petita tan psicòpata com el mateix psicòpata. “Mientras Duermes” és un film que deixa enganxat a la butaca a l’espectador de principi a final amb un gir inesperat que passa dalt del terrat quan una veu interior li diu a l’espectador que caminem cap a un final massa vulgar, però no... El gir.

En resum: es tracta d’un thriller diferent al que ens acostuma a vendre la indústria nord-americana on la maldat del protagonista no cal encalçar-la entre litres i litres de sang.