PRESONS

Al llarg de la vida l’home, (genèricament, també podria haver dit dona) camina salvant obstacles i problemes de tota mena omplint-se la hipotètica motxilla d’allò que el va llastrant. Arriba un punt que gairebé no aconsegueix ni arrossegar-la. Dins d’aquest farcell a mesura que passen els anys hi podem trobar de tot: Traïcions, enganys, mentides, frustracions, somnis trencats, compromisos,  deutes, deures, desil·lusions i, finalment, laxitud, tristesa, desesperança i rendició... Tot això és el que hi podem haver posat nosaltres mateixos, però manipulable com cap altre la raça humana, encara hi ha lloc dins d’aquesta motxilla que es dóna fins on faci falta, per a tot allò que els altres ens hi van posant. La motxilla no es rebenta mai, tot hi cap.

Quan arriba a la mort aquesta persona és quan algú mira dins de la seva motxilla i exclama ben alt allò de:

- Tan bona persona com era!

No saben que els seus pecats són dins de les motxilles dels altres i que de tant que pesen no les deixen caminar cap a la llibertat. Si ho sabessin, de la mateixa manera dirien:

- Ja s’ha mort el molt fill de puta, ja era hora!