BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

JO SEGUEIXO EL SOL





Ahir vaig trepitjar una terra que feia gairebé vint anys que no trepitjava, una terra on vaig ambientar una de les meves primeres novel·les: “Temporada de caça”.
On abans hi havia un sembrat ara hi ha un camp d’ametllers, on hi havia un serrat, carenejant, ha aparegut un camí de dues passes d’amplada; on abans anava a donar de beure el gos ara hi ha una casa...Però allà on la mà de l’home no hi ha intervingut la natura restava igual esperant-me. El vell roc esquerdat que amagava l’únic pas per anar a l’altra banda del barranc; la gran alzinera del turó de “ la Balleta” que tantes vegades m’havia guiat de petit quan em creia perdut enmig del bosc empassat per roures i garrics; la bassa de les canyes piules que  si t’hi apropaves silenciosament podies sobtar els collverds; la muntanya de la “Corona” pelada i alhora tan plena de vida, perfumada, tocada per tota mena de matolls que incansables brollen i moren enmig d’un rum rum d’abelles, vespes i borinots com si el pas del temps no existís a la Serra, com si en qualsevol moment fent un xiulet pogués fer tornar al meu costat el Xoll, o el Trubach, o el meu pare m’alertés des del més amunt de la carena que el vol de perdius ha revolat la “Cañada”  i ha aterrat en el “Ginebral” i llavors jo, amb el Trubach feliç a la meva vora pogués córrer a empaitar aquells fantasmes convençut que el temps no ha passat.

Però no, tot és un miratge, mirant al voltant te n’adones que la terra és la terra i la resta només hi estem convidats, de pas, com la vida de cadascú, la nostra pròpia terra on tothom també hi està de pas, convidats, uns en entren, altres en surten i n’hi ha que es queden amb nosaltres fins que a la terra tornem.
Ahir vaig veure-ho i un somriure immens em va provocar, xop de cap a peus  entre garrics i ginestes, que la flor sempre floreix, sempre deixa llavor i que a mesura que anem fent camí aquesta llavor emergeix brava quan menys t’ho esperes i davant et trobes una persona fins llavors desconeguda que et mira, et somriu i et fa sentir feliç.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada