OLIVER TWIST

A vegades passen coses que et fan sentir feliç, sense més, com per exemple l’estona que em van fer passar ahir l’escola municipal de música d’Olesa i l’Ampa Contrapunt en la meravellosa representació de l’Oliver Twist al Casal D’Olesa. Quan un va a veure una obra amateur normalment valora les ganes i el sacrifici de treball dels qui col·laboren però, generalment, acaba esperant que com un bon part l’hora sigui curta. Ahir, damunt de l’escenari, els actors, la coral infantil, la coral de l’Ampa i el grup instrumental d’alumnes i professors de l’escola de música, van conjurar-se per oferir-nos una obra d’art a l’alçada de la millor que tinguem en cartellera en els teatres de Barcelona i, indiscutiblement pel damunt de la majoria. Quan el talent s’ajunta i persones com Xavier Povill (direcció escénica),  Carles Farràs i Roser Cascante (direcció dels cors), saben exprimir-lo, donar-li forma, i exigir una dedicació gairebé professional cauen totes les etiquetes i els pedigrins que separen l’art del qui s’hi guanya la vida o del qui ho fa per pura afició. Dalt de l’escenari, sense necessitat de creuar el teló per saber-ho, sense necessitat de conèixer els actors i cantants, sense necessitat d’assistir a cap assaig; hom podria ensumar i tocar la màgia capaç d’haver-ho fet possible tot plegat: el bon ambient, l’atmosfera, la companyonia, el passar-s’ho bé...  La meva més sincera felicitació al millor regal de festa major que heu fet als olesans, un “bravo” com els centenars de “bravos” que es van cridar ahir des de les atapeïdes butaques “tot exhaurit fins la darrera representació” i només un apunt per fer, també, alguna crítica... Em van comentar que es plantegen tornar a l’Octubre per poder oferir l’espectacle a tots els qui no tindran l’oportunitat de gaudir-lo, i comentaven que preferien tornar al Casal enlloc de La Passió, que a La Passió, diuen, per aforament només tenen vida per una representació, i jo us dic... Nois, amb aquest nivell, el que us heu de plantejar es dur-ho al Romea i que n’aprenguin!