Quan parlem de la literatura parlem de poetes i d’escriptors d’arreu del món i de tots els temps, de novel·les que han esdevingut clàssiques, de gustos personals, de best-sellers... Però hi ha una altra literatura, o altres lletres, si ho preferim dir així, que ni són famoses ni són reconegudes però que en canvi si que són capaces de canviar la vida de les persones i oferir-ne un nou futur. Em refereixo a les paraules d’amor, aquelles que en Serrat va batejar com a senzilles i tendres, declaracions de sentiments que potser de cap altra manera veurien la llum, cartes directes del cor dels enamorats que viatgen per l’aire sense cessar des del principi dels temps, lletres que venen, lletres que van, algunes recorrent a paraules ja creades per poetes d’arreu, d’altres inspirades entre mirades, sospirs i sobretot anhels, frustracions amagades, desil·lusions, desenganys i tristeses, però per sobre de tot, les altres lletres, les més universals i menys famoses, són provocades pel major dels instints humans: l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada