BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

dissabte, 28 de maig del 2011

N'ESTIC FINS ELS CULLONS!!!





Una editorial juvenil espanyola, no diré el nom, és interessada en publicar-me la meva primera novel·la escrita en castellà. Fins aquí tot bé, una genial notícia, oi? He d’afegir que tant la novel·la com l’editorial és juvenil i aquí és on comencen els entrebancs, l’editorial, com totes les juvenils tenen el punt de mira de la seva promoció i venda a les escoles a través de la prescripció lectora i en conseqüència una sèrie de suggeriments, paraula curiosa, perquè publiquin l’obra. He dit que la paraula és curiosa ja que sent fidels al context i al significat seria més apropiat dir requisits innegociables. Doncs bé. La novel·la és ambientada a segon de batxillerat, i els personatges son tractats com a alumnes de segon de batxillerat, cosa normal, oi, si ens interessa que s’hi sentin identificats? Però és clar, l’editor pensa en les vendes a través de l’escola, i per prescriure l’obra s’han d’eliminar escenes eròtiques (hi ha algun pare ingenu que es cregui que el seu fillet o filleta de 17 anys no té vida sexual???), escenes en les quals alguns protagonistes fumen porros, paraules malsonants (sí, no poden ni dir “fill de puta”), festes amb alcohol, descripcions masclistes de les noies que fan alguns personatges que són precisament així: masclistes i “xulos” (tot això necessari per mostrar el perfil de certs personatges) ... En una paraula, volen factoria Disney per a joves de 16 i 17 anys, els mateixos que ens queixem que no llegeixen, els mateixos que converteixen en top vendes qualsevol novel·la del Federico Moccia que en arribar al nostre país des de fora i avalat per les vendes, no ha de passar per les escoles i per tant pot ser promoguda sense necessitat de aigüar-ne el contingut... Us imagineu “Tengo ganas de ti” o “a tres metros sobre el cielo” passat per la mateixa censura editorial que ens imposen als autors d’aquí perquè les escoles considerin aptes i instructives les nostres novel·les pels joves? Faig la pregunta amb un altre format, interessaria a cap adolescent sense les escenes de sexe, violència, alcohol i drogues presents en les obres que he anomenat?
Estic tan indignat que em sembla que preparo el sac de dormir i marxo cap a plaça de Catalunya...!
Felicitats per posar pals a les rodes els que intentem connectar amb els joves a través de la literatura!
Apa, a llegir “Mujercitas” i a dormir!



3 comentaris:

  1. Tens tota la raó. Els adolescents necessiten que algú els parli de la pol.linització de les flors, si és que ja han superat l'etapa de les cigonyes parisines.

    És absolutament vergpnyós que una editorial juvenil passi per la censura els relats al segle XXI. Potser és millor mirar cap a una altra banda i seguir amagant realitats com els embarassos no desitjats, les drogues sense control, els comportaments de risc i d'altres incomoditats socials. Perquè, és clar, els npstres fills són com els àngels: sense sexe i amb totes les virtuds!!!!

    Finalment, als instis, els acabaran recomanant Sade o Válèrie Tasso..... això sí que és literatura juvenil

    ResponElimina
  2. Històries per no dormir... Precisament fa uns dies llegia un comentari d'una editora de juvenil sobre el tema del sexe a la novel·les juvenils (si t'interessa: http://editarenvozalta.wordpress.com/2011/05/31/%C2%BFtienen-que-tener-sexo-las-novelas-para-jovenes/), i avui em trobo amb el teu comentari. Es veu que cal alçar la veu ben fort! És per coses com aquesta que les lectures prescrites i les lectures lliurament triades pels joves tenen poques possibilitats de coincidir...

    ResponElimina
  3. Jo, de totes formes, seguiré fidel al meu model que no és cap altre que adreçar-me als meus lectors, jo escric per a ells, si la prescripció escolar em censura per por (bàsicament és això ja que la majoria dels professors són molt oberts)a que els pares es queixin, d'alguna o altre manera, tard o d'hora, les històries que he creat per a ells arribaran a les seves mans...

    ResponElimina