LES NOVEL.LES DE LA MEVA VIDA

Avui a una escola, un alumne m’ha preguntat si tenia alguna novel·la com a referent de la meva obra. Me n’he adonat que no, que no en tinc una, en tinc varies depenent del moment, i buscant la resposta dintre meu he trobat l’enyorança d’aquelles lectures que d’una manera o altra m’han seduït al llarg del pas del temps.

Love Story em va fer agafar una novel·la per primera vegada en veure a ma mare plorant amb el llibre a  les mans, fins aleshores jo era d’Asterix, Tintín, Mortadelo y Filemón, y Zipi Zape. A continuació vaig començar a devorar contes d’Edgar Allan Poe i Calders, més tard de Quim Monzó, abans de començar la creuada de novel·les que ja no he deixat... “El vigilant del camp de sègol” de Sallinger, “L’estranger” de Camus, “Cartes a un Jove Poeta” de Rilke, “Diario de un cazador” i “Los Santos inocentes” de Delibes, “Cartes a una desconeguda” i “Secret inconfesable” de Steven Sweig, “Ídols” d’Isabel Clara i Simó, “Martin Eden” de Jack London, “La història del senyor Sommer” de Suskind...  Quantes paraules i emocions compartides amb els seus autors, més d’una llàgrima vessada i la sensació magnètica de sentir-se atrapat en el seu món. A tots ells, moltes gràcies!