ADÉU AL FACEBOOK

missatge recuperat de l'atac informàtic del 22/11/13 

Vaig entrar a la xarxa, al facebook per ser més exacte, obeint una recomanació que em deia que era una eina important per estar en contacte amb els meus lectors i promocionar-me. Així ho vaig fer, fent créixer mica en mica la família virtual. Però amb allò que no comptava és amb l’addicció que una eina com aquesta pot arribar a provocar. Abans de tenir facebook la meva jornada era diferent, molt diferent. Em llevava, em feia un cafè amb llet i treia el gos (sempre he tingut gos, jo), després, revisava la premsa, obria una novel·la fins l’hora d’esmorzar i havent esmorzat anava al meu estudi a escriure. Ara això ha canviat, d’una manera encara més ferotge des que les xarxes són presents també en el meu telèfon mòbil. Em llevo i la primera cosa que sento la necessitat de fer és mirar si tinc cap missatge nou al facebook. Això no pot ser, no ho puc permetre. Després ve allò del cafè i el gos, però quan arribo a casa de revisar la premsa res i d'obrir cap novel·la no cal ni parlar-ne, si no que m'enganxo al facebook com un posés, llegeixo, actualitzo, opino i així, sense ni adonar-me'n em passen les hores, a vegades tant m’hi enganxo que ja ni escric res en tota la jornada.

Tornant al principi, al motiu de crear-me xarxes socials, promocionar-me, he arribat a la conclusió, equivocada o encertada, el temps m’ho dirà, que la millor manera de fer-ho és escrivint, és publicant, la manera d’ésser en contacte amb els meus lectors són les meves novel·les i no cal buscar res més. La meva carrera es troba encallada ens uns moments difícils que les editorials no compren novel·les i m’he de reinventar, provar altres camins, altres metes, fent allò que millor sé fer, escriure. No desapareixeré del tot, però, les meves fòbies, manies, pensaments, opinions, les podreu trobar en aquest bloc, la única xarxa que mantindré activa, ara més que mai ja que l'actualitzaré més sovint. A través d’ella, qui ho vulgui podrà mantenir el contacte amb mi. Espero que recuperant els vells hàbits recuperi el millor de mi, o això, o la mort. Com escriptor, s'entén.