BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

diumenge, 17 de juny de 2012

SENTO LA NECESSITAT DE TORNAR-HO A FER



Va escriure Rilke a “Cartes a un jove poeta” que l’escriptor neix de la necessitat, que per escriure s’ha de patir l’extrema necessitat de fer-ho... Quanta raó tenia! He estat apartat durant mesos del plaer de poder escriure, de poder crear, d’entrar dins la historia i conviure amb els personatges com un més; han estat uns llarguíssims i interminables mesos atenent les demandes de les escoles fins que per fi ha arribat l’hora. Obeint un ritual acabo d’aterrar de terres del Delta on reposo i endreço les idees any rere any. També enterro les decepcions; i un cop enterrades arriba l’hora de tornar a somiar i revifar la lluita. Per a mi comença un nou curs demà mateix, quan posaré capítol Ú a la primera de les obres que espero crear d’aquí fins passat  hivern; fins que tornin les escoles. S’obre una nova etapa, una més de les que la vida d’una persona va cremant. Amb tota probabilitat encetaré els propers reptes amb una nova companya de quatre potes a la que hauré d’educar, una nova companya amb la que compartiré totes les estones de creació i a la que espero no sabeu com! Sempre que hi ha un final neix un principi. Però l’arribada d’un nou cadell a casa no és tot; arriben reptes i il·lusions noves que ja comencen a prendre’m la son. La primera d’elles la representació per tot Catalunya amb l’ajut de la Generalitat i la col·laboració de l’editorial Cruïlla, de l’adaptació que he fet de la novel·la la Gran O, en un programa que pretén apropar els instituts a diferents teatres de comarques. L’altra, diguem-ne novetat, serà treballar en el meu primer guió de cine colze a colze amb la Júlia Vilaprinyó. I ja, més enllà, la tercera d’aquestes noves il·lusions; la posada en escena a partir de maig al teatre Almeria de Barcelona, de l’obra “Tens un amic” que dirigirà l’Oscar Molina i protagonitzarà el meu gran amic Daniel Sicart i, si la selectivitat li ho permet, en Jordi Pla (un altre gran amic).
Però no tot serà sembrar en aquests propers mesos, també és hora de recollir fruits, la fruita madura producte d’anteriors esforços. Arriba l’hora de promocionar noves novel·les que aniran veient llum. La primera, per setembre, “Tres en Ratlla” la novel·la de la independència de Catalunya, una obra que segur farà soroll. Més tard, vindrà la versió bilingüe de “Extra, el chico que hablaba con los muertos”, una novel.la a la que vaig fer referència en un antic comentari; mireu: “N’estic fins els collons”. I per acabar, la traducció de “La lluna de gel”.
Tot això, fent conjunt amb els quatre projectes sòlids de novel·la juvenil que espero engendrar des de demà mateix, configuren aquest estat d’extrema necessitat d’escriure que tan bé va descriure Rilke i que jo no penso desaprofitar.
Ara el que toca és pencar.


1 comentari: