BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

dissabte, 19 de maig de 2012

UNA COMÈDIA NEGRE QUE ET FARÀ RIURE DE VALENE

THE LONESOME WEST





The Lonesome west, és una obra d'aquelles que quan llegeixes la sinopsi et fa com un pal haver-hi d'anar. Cap ingredient et crida d'entrada agafar el cotxe i conduir fins gairebé a tocar la torre Agbar, a les nou del vespre d'un dia corrent.

Un text de Martin McDonagh que parla d'uns germans irlandesos, el Coleman(Eduard Buch) i Valene(Isidre Montserrat) que acaben d'enterrar el seu pare mort en accident, que basen la seva relació en la violència, l'alcohol i la mútua humiliació. Entremig d'ells el Pare Welsh(Sergio Alfonso), un capellà alcohòlic que intenta que entre els germans regni la pau, i la jove i atractiva Girleen(Aida Osset) que trafica amb aiguardent. D'entrada, ja ho he dit, poc atractiu per moure's del sofà.



Per sort, però, ho vaig fer. Hi vaig anar. El teatre Versus és un racó d'aquells, com el Gaudí, com el Círcol Maldà, com el Guash, com molts d'altres, on l'essència del teatre és impregnada a les parets i fa aquella olor que ens transporta ja d'entrada a la màgia de l'enorme performance que abraça actors i espectadors fent-ne del tot un ú. Còmplices. Però per a què aquesta complicitat sorgeixi efecte hi ha d'haver un text, una actuació, una direcció que et faci l'ullet i et digui: vine cap aquí xato. La violència que ens proposa McDonagh arriba a uns extrems tan inversemblants, irracionals i exagerats que es converteix en humor negre a través d'uns diàlegs brillants i macabres, que obliguen a riure a l'espectador malgrat que aquesta rialla li provoqui un dubte moral; ja que les situacions que provoquen aquestes rialles el que haurien de fer és fer-nos plorar i desesperar. Però tots aquests diàlegs no serien res si qui els ha d'interpretar no sap llegir-los com el que són. Per això, el pes de l'obra s'aboca al damunt dels dos protagonistes, els germans Coleman i Valene, o millor dit, Eduard Buch i Isidre Montserrat que es vesteixen amb les túniques dels seus personatges per no deixar-les en cap moment, entremig d'una actuació que requereix d'una preparació física excepcional i una coreografia calculada, assajada i executada a la perfecció. I és que els germans s'impliquen en mil disputes violentes, on un intenta dominar i humiliar a l'altre, i sempre a punt per arribar a les mans. Les morts, els suïcidis, i la violència rere violència resultaria més que excessiva, avorrida, si no fos pel gir còmic de les situacions. La trama de la història va avançant enmig d'aquestes baralles, destapant enigmes i secrets, fent créixer l'interès a l'espectador de saber quin germà acabarà matant a l'altre; enmig d'un ritme trepidant i divertit, entre rialles, i deixant enrere un ball de l'Isidre Montserrat que per si sol ja val la pena anar al Versus (recordeu la cèlebre interpretació del Tricicle d'aquella cançó del Julio Iglesias?) Doncs, per l'estil; així s'arriba al final on evidentment no desvetllaré qui mata a qui, sense que l'obra s'hagi aturat ni un sol instant.



Lonesome West estarà en cartellera fins l'1 de Juliol i qui no es deixi vèncer per la mandra d'un quadre que, i aquí la meva única crítica, està mal venut, agrairà l'estona invertida i la recordarà durant temps.





Direcció: Pepa Fluvià

Coleman: Eduard Buch

Valene: Isidre Montserrat

Girleen: Aida Osset



Una producció de Ras Teatre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada