SILENCIO DE AMOR

Temptat per la recomanació d’un llargmetratge a “Llegir en cas d’incendi” ahir a la tarda em vaig apropar als cinemes Alexandre de Rbla de Catalunya, un cine que malgrat les remodelacions necessàries per mantenir-se viu dins l’explosió dels multisales, encara manté aquell encant de cinema d’abans. La pel·lícula “Silencio de amor” una coproducció francoitaliana, és una comèdia que segueix el patró de les darreres comèdies tant italianes com franceses d’èxit. Un argument ben lligat, amors i desamors entremig, el pes de la trama repartit entre diversos personatges, i una tria acurada i precisa de la música d’ambient. A “Silencio d’amor”, ens trobem amb un professor, l’Alesandro, d’uns quaranta anys que en fa quinze que és vidu, els mateixos  que té la seva filla adolescent, la Irina, font dels maldecaps de qualsevol pare d’una filla de quinze anys. Però si un personatge porta el pes de l’obra sense ser-ne el protagonista, és la figura del seu germà Luigi, sempre amb bata i pijama, un pintor que es nega a vendre ni un sol dels seus quadres i que ha decidit viure reclòs al pis del seu germà negant-se a sortir al carrer fins que “el tirà” en Silvio Berlusconi deixi el poder. Un personatge que, ell sol, fa que la comèdia esdevingui diferent i brillant alhora. En definitiva, “Silencio de amor” és una pel·lícula per passar una tarda més que agradable amb família o amb la parella amb l’únic impediment de ser-nos negada la còpia en el nostre idioma. Quan en sortiu en parlareu una llarga estona.