Quan veig, això sí, a través de la zona zapping, els talls d’algunes tertúlies o comentaris que venen d’Espanya cap a Catalunya de televisions com intereconomía o la televisió autònoma de Madrid, jo em pregunto. Són així? Diuen realment el que pensen? O simplement interpreten un guió que els garanteix l’audiència? Dit amb altres paraules: poden existir persones tan fastigoses? Pitjor... Ser tan fastigós els dóna audiència a Espanya? Jo, per més que m’hi esforço per un principi d’equanimitat, no aconsegueixo trobar cap espai televisiu català amb convidats que bordin, que treguin escuma per la boca, i se’ls encenguin els ulls quan parlen de les relacions amb Espanya. La conclusió és prou significativa, nosaltres som difererents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada