El pujolisme és, o era, sant i senya català, una mena d’estendard on s’ha emmirallat les darreres generacions del catalanisme, el fundador d’aquell partit, Convergència, que a Madrid sempre els garantia la pau, el mateix que ara els declara la guerra. Espanya, a més, com a nació amb estat, té contactes a tot nivell i per tot el món i servei d’intel·ligència, no ho oblidem, i estirar de la manta, moure fils, cercar merda i trobar-la només era qüestió de paciència i de temps. La resta, l’autodestrucció, que ens ho deixin a nosaltres que en som experts. Això és cosa de la política més autonomista, la que això de la independència els hi ve gros ara que li posen a la boca el caramel que tant esperaven: desacreditar el partit que a les urnes ha estat invencible i matar el seu líder més carismàtic, Jordi Pujol. Això i només això, és el que pot matar el procés, la guerra entre partits, la ràbia fins ara continguda que molts sentien cap el pujolisme i donar més importància, que la té i molta, a la roba bruta de Jordi Pujol que no pas a adonar-se’n de qui l’ha ventilada i per què. Si la societat catalana vol lluitar realment per la seva llibertat nacional hauria de dir un “ara no toca” i anar, en bloc, a denunciar la guerra freda iniciada des del govern del PP i combatre-la. Cosa que, resta a la vista, ni és ni serà així.
BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA , AQUEST ÉS EL TEU LLOC.
dilluns, 4 d’agost del 2014
AQUEST ESTIU TORNARÀ A CREMAR MONTSERRAT
El pujolisme és, o era, sant i senya català, una mena d’estendard on s’ha emmirallat les darreres generacions del catalanisme, el fundador d’aquell partit, Convergència, que a Madrid sempre els garantia la pau, el mateix que ara els declara la guerra. Espanya, a més, com a nació amb estat, té contactes a tot nivell i per tot el món i servei d’intel·ligència, no ho oblidem, i estirar de la manta, moure fils, cercar merda i trobar-la només era qüestió de paciència i de temps. La resta, l’autodestrucció, que ens ho deixin a nosaltres que en som experts. Això és cosa de la política més autonomista, la que això de la independència els hi ve gros ara que li posen a la boca el caramel que tant esperaven: desacreditar el partit que a les urnes ha estat invencible i matar el seu líder més carismàtic, Jordi Pujol. Això i només això, és el que pot matar el procés, la guerra entre partits, la ràbia fins ara continguda que molts sentien cap el pujolisme i donar més importància, que la té i molta, a la roba bruta de Jordi Pujol que no pas a adonar-se’n de qui l’ha ventilada i per què. Si la societat catalana vol lluitar realment per la seva llibertat nacional hauria de dir un “ara no toca” i anar, en bloc, a denunciar la guerra freda iniciada des del govern del PP i combatre-la. Cosa que, resta a la vista, ni és ni serà així.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada