BENVINGUTS AL RACÓ DE LES LLETRES DE SANTI BARÓ, SI T’AGRADEN ELS LLIBRES, L’ART I LA CULTURA, AQUEST ÉS EL TEU LLOC.

dimecres, 8 de febrer del 2012

DE MEDIOCRES, RES!






Teatre Gaudí, sala gran, hora 20’45... Les butaques distribuïdes de manera rectangular tot al voltant de l’escenari. La primera filera a la mateixa alçada, gairebé formant-ne part, les mirades dels actors dins dels ulls, l’alè a l’ambient. Teatre en viu i en calent, essència romàntica, una caixa d’il·lusions destapada; anhels, passions i sobretot, teatre i talent.

Ells són Buits i Nous, una companyia de teatre debutant, atrevits, descarats i intel·ligents... Tan atrevits i descarats com per debutar amb una obra trencadora, original i moderna enlloc de fer-ho amb l’Otel·lo de torn.
Shakespeare ha mort! Visca el Rei!  
Tan intel·ligents com per riure-se’n de l’absurda erudició que provoca tantes vegades el món de l’art en general i sobretot, dels erudits snobs que això produeix. Així comença l’obra, enmig d’un diàleg entre els cinc personatges als que mai posarem nom, decidint que volen fer una obra moderna, d’aquelles tan modernes en les quals no s’entén res, d’aquelles però, que la gent vol entendre per sentir-se intel·ligents. Tot això precedit per una versió a ritme de rock del “ What a wonderful world” una mica diferent a la del Louis Armstrong, cantada i ballada enmig d’una coreografia excel·lent que ens avisa que no anem a veure una obra convencional i ens adverteix que, potser fins i tot, ens divertirem.

I així, atrapats i divertint-nos, ens trobem davant de cinc personatges que només en són un de sol, o cinc maneres diferents del mateix, en una interpretació en clau de comèdia jugant amb un enorme trencaclosques que els actors munten i desmunten com a única escenografia i que transformen segons la seva voluntat, en  la consulta d’un psicòleg, el supermercat del Paki de la cantonada, el metro,  la cuina d’una casa, o un escenari de titelles... Tot en clau de comèdia entretant passa un dia qualsevol de la mediocre vida dels cinc personatges en un; els mediocres, que entrant en constants contradiccions existencials, i entrebancs quotidians, segueixen en la mateixa tònica descarada del principi en una crítica satiritzada de la façana que la societat, i els ciutadans dins d’ella, intenten mostrar... 

Productes ecològics conreats en granges ecològiques amb tres dones maltractades acollides, sense additius ni conservants; gimnasos per a joves empresaris rossos que un cop a la seva vida s’han deixat els cabells llargs i han anat a una manifestació, (si no hi han anat  han d’anar al gimnàs del costat) un manual per a fer una maionesa de cuina de disseny, consultes al psicòleg, passarel·les...  Entretant el personatge, o les cinc versions d’ell, no deixa de preguntar-se quin paper li correspon a ell dins la justícia social cada cop que ensopega amb el nen brut, famèlic, sense cames, sense braços,  que et demana a crits que li entaforis una taronja pansida dins la boca, com si fos un porquet a punt de posar al forn...

En definitiva, Buits i Nous s’estrenen amb la valentia de mostrar una nafra oberta que ofega massa sovint la creació i que provoca sopor i badalls en tantes i tantes sales.  El genial text de Núria Vizcarro ho denuncia i aposta per una lliure fluïdesa de la creació, lluny dels convencionalismes dels qui es pengen les medalles i van pel món d’intel·lectuals.
Mediocres és una cita ineludible pels amants del teatre, el tastareu en essència i tornareu cap a casa amb un somriure penjat.
Jo encara el porto.


CIA. BUITS I NOUS

Dramatúrgia: Núria Vizcarro.
Direcció: Joan Manuel Albinyana.
Intèrprets: Empar Capilla, Agnès Esquerra, Carla Lindström, Andreu Martínez i Albert Mèlich.
Escenografia: Natàlia Aguirre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada